Poca afluència de nens i nenes amb els seus pares aquest dia tant significatiu per la nostre terra.
Serà que s’estan espanyolanitzant o que els nens a l’endemà al matí tenen escola, primer dia del curs.?????
Tot i així 5 families intrèpides es reuniexen per pujar al Castell de Burriach a les 19:30 a ells no els atura ningú per sobre de tot els sentiments de terra, llengua i cultura amb els seus ideals.
Erem 5 nens i 5 pares i un gos, a l’arribar decidim per on pujar i que rés millor pel camí de baixada de la Burriach Atac si pugem la senyera la pugem pel millor lloc, el més ferm ja que s’ho mereix.
Els nens pugen trepant per pedres i arrels amb una il-lusió inexpugnable i els pares pugen amb una suor a sobre que els deixa xops a l’arribar a dalt.
Dalt el castell enlairem les senyeres, cantem els segadors, gaudim de les vistes i una posta de sol fantàstica iluminant els núbols per sota amb uns tons grocs, vermell, taronja. Llàstima que els núbols ens tapen la luna que avui és plena però es deixa veure una mica.
Sopem i decidim baixar per la pista normal tot agafant algún corriol per escurçar el camí.
A les 9:30 estem a casa dutxant els nens i nosaltres amb ells després de la suor.
Un Pare
