El cap de setmana del 2 i 3 d’octubre varem anar a Montserrat. Al refugi ens havien dit que no cabien més de 35 persones, érem 40!!!
Sortíem a les 08.30 del Mercat de la Flor, 10 famílies, el Bruno amb el Nico i la Carlota, l’Eric amb el Maxim i la Irina, la Coral i el Francois amb el Pierre, el Robert amb el Feliu i l’Oliver, la Marga amb el Rai, la Mónica amb la Carla, l’Eli i l’Albert amb la Berta i la Claudia, l’Anna i el Vicenç amb l’Aina i el Nil, el Dani amb el Gerard, i el Fran i la Sol amb la Carmen, la Inés i la Blanca.
Al poble del Bruc varem fer una aturada on es van afegir la Maria amb el Guifré i el Bernat i l’Esteve i el Mark amb el Vito i el Pau. Al monument del timbaler el Dani ens explicà la història: “Quan els francesos volien conquerir Catalunya, aquest timbaler es va amagar a la muntanya de Montserrat, quan s’apropaven les tropes franceses va començar a tocar el timbal de tal manera que l’eco que es produïa entre les roques va fer pensar a les tropes enemigues que la resistència catalana era molt nombrosa i van fugir espantats” El Dani, no va convèncer al François amb aquesta història.
Desprès continuarem el camí fins al pàrquing del Col de Can Massana / Sector Agulles. D’aqui sortíem a fer una excursió d’una horeta i mitja fins al refugi Vicenç Barbé on dinàvem. La caminada va ser molt agradable, feia un bon dia i el paisatge era molt maco. Anàvem parant a observar els arbres, vàrem veure un isard, i uns quants escaladors pujant per les parets de Montserrat. La veritat és que els nens estan fets tots uns campió. A la tornada ens varem desviar per anar conèixer una paret d’escalada coneguda com la cadira. Tinguérem sort i en aquell moment pujaven dos escaladors.
Al vespre, arribarem d’hora al refugi on dormiríem. El refugi era petit, però hi cabíem bé, això sí les lliteres de 3 pisos van resultar ser tot un món d’aventures pels nens, semblava camp de batalla. El Dani, però ens havia preparat una bona sessió de diapositives abans de sopar.
El diumenge ens llevàvem envoltats per una espessa boira que cobria la muntanya, no es veia res. Sort que el Dani té recursos per tot i ens va portar a Collbató a visitar les coves de Salnitre. Realment, Montserrat és una muntanya màgica amb un món de llum i un altre a les fosques. Desprès de dinar ja era hora de tornar a casa.
Em sembla que haurem de tornar a Montserrat, és una muntanya plena de vida i sorpreses.
Moltes més fotos a
http://picasaweb.google.es/arechaga/20101002_MontserratPIRIMarrec?authkey=Gv1sRgCMyByNWDovDp1AE&feat=directlink Fins la propera!!!!
Vocalia Secció Infantil
